RANDOM

Ens acostumem a vore en xarxes i pel·lícules l'amor més romàntic i embafós, i quan ens toca creiem que és així. Però després ningú ens parla de les crisis, de l'enveja i de la por a perdre a l'altra persona; dels costums, d'avivar eixa flama, del desamor dintre de l'amor. El primer any de relació és l'enamorament més pur, més infantil, irracional. Et mors per estar amb l'altra persona i això és recíproc. Poques vegades existeixen espais individuals. És com una droga.  A poc a poc, quan els amics es queixen perquè "no saps fer res sense la teua parella" és quan els espais es tornen a separar. Però passa com les cordes elàstiques: si tu tires i jo també, o bé eixa corda rebota i vos junta de "sopetón"  i de forma agressiva o bé es trenca. També hi ha vegades que la goma dona de si i cal canviar-la, potser retirar-la i no tornar a unir eixos dos punts. Les crisis són inevitables, i si no són per una cosa seran per altra. El que cal és parar-...

Moltes vegades les coses les has de manifestar públicament per a fer-les més menudes. Contar-ho a gent va bé, si, però sempre hi ha tendència a buscar una veritat absoluta i no tindre en compte els matisos així que prefereixo deixar-ho en un mur on d'ací uns dies podré tornar a ell. Últimament no em sent còmoda en algun aspecte de la meua vida. No sé en quin si dic la veritat ja que tinc por de no haver estat en lo correcte per voler fer una segona titulació i no treballar (tot i que és el que sempre he volgut, estudiar dic) ; de estar en alguns projectes que no m'omplin i per tant donar tot el meu potencial;o per contra estar en alguns on sempre he donat tot i ara sentir que m'he relegat a un segon pla per voler ser massa correcta i justa amb la gent. Físicament també diria que no és quan millor em trobe, i no ho dic a nivell de debilitament, sinó pq es dur que no t'agrades i notar que tampoc agrades, que no et sents atractiva i bonica. Pq si, les imperfeccions ens fan...

 "No m'agrada contar detalls tochos  de la meua vida per ací però ho considere adient en aquest cas. De normal, la meua vida ha estat marcada per altibajos, indecisions i falta de confiança en mi mateixa. Els estius per a mi són una ñorda perquè és la temporada en la que més note aquestes coses. He estat una temporada tractant de controlar allò que costa tant de controlar com són els impulsos, però és molt més complex del que pareix i ara per ara crec que és fonamental per a la meua salut mental saber gestionar tot açò. Però, a què ve aquest text? Bé, després de raonar-ho molt i molt, he decidit deixar un poc de costat les xarxes socials per centrar-me en mi. De moment no desapareixeré del tot de les xarxes, però crec que em vindrà bé una temporada per centrar-me soles en el cara a cara, amb la gent real. Gràcies per formar part d'aquest xicotet cercle, per aguantar-me a les males. Seguim en contacte gent (que de moment no em moriré)." PUBLICAT LA NIT DE DIUMENGE 17 D...

El primer pas per voler canviar (de veritat) és començar a canviar. Jo no sóc massa fan dels llibres d'autoajuda però la veritat que ha arribat a un punt en el qual tot el que llig m'està marcant molt la forma de pensar. Aquesta vegada, però, he decidit confiar amb aquesta lectura recomanada per alguna influencer (tot siga dit). Ser feliç a Alaska (2016,2020) he decidit agafar-lo com una lectura més pausada que llegiré quan estiga a casa per poder comprendre cadascuna de les coses que t'ensenya.  CONTINUA BAIX LA FOTO El llibre és com una classe de psicologia moderna per poder reprogramar la ment ser persones més fortes i sanes mentalment. Molt suggerent i atractiu per a allò que vull solucionar. Així que possiblement parle més d'un dia d'aquest llibre (segons avance la lectura i veja coses interessants). L'autor va combinant historietes i faules amb casos reals; fins i tot aquells on ell mateix és protagonista. En aquest cas posaré en pràctica tot allò que s...

Si d'alguna cosa en puc estar ben segura, és que enguany he llegit moltíssim. I no em referisc a lectures profundes ni res per l'estil, sinó a lectures que em feren passar una bona estona (concretament la de l'horari laboral, ja que de turistes en veuré de ben poquets). Fa uns dies em van dur el llibre "AdoptaUnTío.es" (Eva Nova, 2014) una lectura que en dos jornades laborals de cap de setmana es va esfumar. Vaja, les lectures bé però el tema d'amorio d'eixa setmana millor deixar-lo per a una altra entrada del blog. I tot açò a què ve? Doncs perquè entre broma i broma, la veritat trau el nas i en el meu cas va ser així. Entre rialles vaig veure una cosa que em va recordar a mi, a la dinàmica que hi havia pres fa temps per controlar la meua ràbia. Cite textualment: "Las malas temporadas tienen un desarrollo muy simple: todo va mal hasta que tocas fondo, y cuando tocas fondo, todo está tan jodido que ya no puede ir a peor. Entonces es cuando de forma ...

Tot en la vida és random . Inclús la vida és random , perquè no saps si et refereixes al simple fet d'existir, al de gaudir, a la gent del teu voltant, les vivències... Crec que no hi ha cosa que em represente millor que el concepte random (bé, el concepte macabre)i, com bé s'indica en el títol de l'entrada i del blog, aquest serà un espai random i d'autoconsum perquè la idea no és fer aquest blog per comunicar alguna cosa amb trellat cap a l'exterior, sinó més bé fer-ho com una mena de teràpia en la qual intente plasmar com sent les coses - tant a bones com a males - cosa que no estic acostumada a fer. I potser algun dia el que plasme són fotografies, llibres que he llegit. O potser sols pensaments interns. La vida és qüestió d'improvisar. En definitiva, com ja he dit, tot és molt random .