Llegit a un llibre I: AdoptaUnTío.es (Eva Nova)

Si d'alguna cosa en puc estar ben segura, és que enguany he llegit moltíssim. I no em referisc a lectures profundes ni res per l'estil, sinó a lectures que em feren passar una bona estona (concretament la de l'horari laboral, ja que de turistes en veuré de ben poquets).

Fa uns dies em van dur el llibre "AdoptaUnTío.es" (Eva Nova, 2014) una lectura que en dos jornades laborals de cap de setmana es va esfumar. Vaja, les lectures bé però el tema d'amorio d'eixa setmana millor deixar-lo per a una altra entrada del blog.

I tot açò a què ve? Doncs perquè entre broma i broma, la veritat trau el nas i en el meu cas va ser així. Entre rialles vaig veure una cosa que em va recordar a mi, a la dinàmica que hi havia pres fa temps per controlar la meua ràbia. Cite textualment:

"Las malas temporadas tienen un desarrollo muy simple: todo va mal hasta que tocas fondo, y cuando tocas fondo, todo está tan jodido que ya no puede ir a peor. Entonces es cuando de forma natural, por pura supervivencia, tienes que sacar la cabeza y seguir respirando.

Cuando estuve en mi peor momento, en la plenitud de la fase depre, encadenando un *buhuu* detrás de otro, Esther me explicó que ella tenía una libreta en la que, de forma periódica, iba apuntando las cosas buenas y las malas que tenía en su vida. Y me contó que le ayudaba mucho:

- Te obliga a ser totalmente objetiva y a distanciarte un poco del yo autocompasivo y victimista que se apodera de nosotras cuando estamos tristes" 

Fragment de la pàgina 125.

Jo sincerament veig que he tocat fons moltes vegades, que he eixit del problema a base de apaños que finalment no han solucionat res. Podria dir que és perquè no aguante els meus propis atacs d'ira, podria dir que no he posat massa de la meua part i m'he rendit a mitat camí... Siga per la raó que siga, caldria posar un poc més de la meua part; recuperar eixes dinàmiques de treball apreses en la classe de psicologia o que m'he ensenyat de forma autodidàctica. Posar-ho tot en la pràctica. Per mi.

Dit això, deixe públicament la predisposició per aprendre a gestionar les coses; siga en format llibreta o en format blog (o ambdós, ja que ningú llegirà tot açò).