RANDOM

Ens acostumem a vore en xarxes i pel·lícules l'amor més romàntic i embafós, i quan ens toca creiem que és així. Però després ningú ens parla de les crisis, de l'enveja i de la por a perdre a l'altra persona; dels costums, d'avivar eixa flama, del desamor dintre de l'amor. El primer any de relació és l'enamorament més pur, més infantil, irracional. Et mors per estar amb l'altra persona i això és recíproc. Poques vegades existeixen espais individuals. És com una droga.  A poc a poc, quan els amics es queixen perquè "no saps fer res sense la teua parella" és quan els espais es tornen a separar. Però passa com les cordes elàstiques: si tu tires i jo també, o bé eixa corda rebota i vos junta de "sopetón"  i de forma agressiva o bé es trenca. També hi ha vegades que la goma dona de si i cal canviar-la, potser retirar-la i no tornar a unir eixos dos punts. Les crisis són inevitables, i si no són per una cosa seran per altra. El que cal és parar-...

Moltes vegades les coses les has de manifestar públicament per a fer-les més menudes. Contar-ho a gent va bé, si, però sempre hi ha tendència a buscar una veritat absoluta i no tindre en compte els matisos així que prefereixo deixar-ho en un mur on d'ací uns dies podré tornar a ell. Últimament no em sent còmoda en algun aspecte de la meua vida. No sé en quin si dic la veritat ja que tinc por de no haver estat en lo correcte per voler fer una segona titulació i no treballar (tot i que és el que sempre he volgut, estudiar dic) ; de estar en alguns projectes que no m'omplin i per tant donar tot el meu potencial;o per contra estar en alguns on sempre he donat tot i ara sentir que m'he relegat a un segon pla per voler ser massa correcta i justa amb la gent. Físicament també diria que no és quan millor em trobe, i no ho dic a nivell de debilitament, sinó pq es dur que no t'agrades i notar que tampoc agrades, que no et sents atractiva i bonica. Pq si, les imperfeccions ens fan...