INTROSPECCIÓ

Moltes vegades les coses les has de manifestar públicament per a fer-les més menudes. Contar-ho a gent va bé, si, però sempre hi ha tendència a buscar una veritat absoluta i no tindre en compte els matisos així que prefereixo deixar-ho en un mur on d'ací uns dies podré tornar a ell.

Últimament no em sent còmoda en algun aspecte de la meua vida. No sé en quin si dic la veritat ja que tinc por de no haver estat en lo correcte per voler fer una segona titulació i no treballar (tot i que és el que sempre he volgut, estudiar dic) ; de estar en alguns projectes que no m'omplin i per tant donar tot el meu potencial;o per contra estar en alguns on sempre he donat tot i ara sentir que m'he relegat a un segon pla per voler ser massa correcta i justa amb la gent.

Físicament també diria que no és quan millor em trobe, i no ho dic a nivell de debilitament, sinó pq es dur que no t'agrades i notar que tampoc agrades, que no et sents atractiva i bonica. Pq si, les imperfeccions ens fan reals, però a ningú li agrada despertar-se amb un gra a la cara el día que te alguna cosa important. A més a més, sume el tema alimentació, el voler purgar cada vegada que menge alguna cosa que note que no hauria de menjar.

Però sobretot, el que note actualment que em falta és l'estima. Eixa sensació de tindré cadascú un espai i que cada vegada siga més gran fins al punt que ja casi no recordes ni com era fer coses junts. Pq per estar prop no només s'ha d'estar de copilot al cotxe, de company de cine o menjant a la mateixa taula; és conèixer a l'altra persona, contar inquietuds.

Personalment he de dir que he sigut prou neuròtica en la vida ja que qualsevol cosa que em senta malament ho transforme en drama i sincerament he treballat molt per solventar. Per mi i per l'altra persona. Tot i això crec que abans d'exigir s'ha de donar un poc. El tema és que no sé fins quin punt és superació o meninfotisme. No vull passar més part de la meua vida patint per si m'estimen o no, crec que al final tothom patim per si trobarem eixa mitja taronja i ho puc entendre fins un punt, però tampoc tindreu com a meta en la vida pq que jo sàpiga el nostre cor batega sense ajuda d'un altre. Però crec que si estimes, has d'estimar bé i fer-ho saber (i que t'ho facen saber).

Però bé, tot açò són coses que em passen pel cap hui, qui sap demà.

ACTUALITZACIÓ DIES DESPRÉS:

No hi ha res millor que agafar els problemes i encarar-te a ells. Volia fer un símil però era una actitud massa violenta com per a elogiar-la. Preguntar, raonar, obrir-te i buscar respostes de primera mà. Imaginar està bé, però per a estos temes millor emprar la comunicació. Deuria ser un moment de flaquesa i ara diràs que les coses no es veuen tan negres. Res, ens veiem en la propera crisi.